Defensor del classicisme, fou sempre hostil a les noves tendències que propugnava el Romanticisme naixent. La seva obra, sense originalitat, consta d’adaptacions d’altres poemes, com la Jérusalem délivrée (1812), de Torquato Tasso, i les Poésies (1801), d’Ossian. Escriví també tragèdies —Omasis (1806), Mahomet II (1810)—, sàtires contra el Romanticisme, com el diàleg en vers Le classique et le romantique (1825), etc.