És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del sentit de l’equilibri i de l’aparell vestibular, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina (1914). Mobilitzat durant la Primera Guerra Mundial, caigué presoner de l’exèrcit rus (1915); passà a Suècia, on fou professor a Uppsala (1917), i es naturalitzà suec. Amb el seu nom és conegut el nistagme calòric (prova de Bárány).