És autor, entre d’altres composicions, de Suli ovoli (‘Ànima solitària’, 1839), Merani (‘El cavall’, 1842) —característiques de l’individualisme pessimista romàntic— i del poema narratiu Bedi K'art'lisa (‘El destí de Geòrgia’, 1839). La seva poesia, d’una gran simplicitat, trencà la influència que els perses, ampul·losos i emfàtics, exercien damunt la literatura georgiana.