És centre d’àrea comercial, nucli agrícola (cereals, oliveres, ametllers, vinya), centre d’una àrea de conreus de regadiu i nucli industrial (indústria tèxtil, pisa, licors, productes alimentaris). Entre els monuments sobresurten la catedral (s XVI), d’estil renaixentista i ornamentació gòtica, amb el retaule de l’altar major, que conté escultures de Damià Forment; la plaça major, porticada, i la casa de la ciutat, edifici d’estil mudèjar del s XV, reformat al s XIX. Malgrat esdevenir la capital de Barbatània ja en temps dels romans, Barbastre no adquirí relleu fins a la dominació musulmana (~715), en entrar a formar part del regne àrab de Saragossa. Ambicionada per catalans i aragonesos, fou conquerida per un exèrcit de croats l’any 1064 ( presa de Barbastre); uns quants mesos després, però, fou recuperada per al-Muqtadir de Saragossa. Finalment fou reconquerida el 1101 per Pere I d’Aragó. L’any 1137 hom hi pactà el compromís matrimonial entre la infanta Peronella i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Al llarg de l’edat mitjana esdevingué seu de diverses assemblees; sobresurten la convocada per Alfons el Cast el 1192, en la qual foren atorgades les constitucions de pau i treva vigents a Catalunya, i la del 1196, reunida per Pere II, de resultes de la qual Barbastre obtingué diversos privilegis. Devastada el 1369 per tropes mercenàries estrangeres al servei de Pere el Cerimoniós en lluita contra Pere el Cruel, Barbastre hagué de suportar anys després (1395) el setge dels comtes de Foix, que pretenien d’ocupar la corona en morir Joan I d’Aragó. L’any 1571 Pius V creà el bisbat de Barbastre. Pel gener del 1626 Felip IV hi reuní les corts aragoneses per tal d’exigir els recursos necessaris per a la guerra. L’any 1837 tingué lloc prop de la ciutat un enfrontament entre l’exèrcit liberal i el carlí.