Participà en diverses conspiracions republicanes contra la monarquia de Juliol. El 1839, després d’haver dirigit amb Blanqui i Martin-Bernard la insurrecció de maig, fou condemnat a la pena de mort, commutada al cap de poc per la de cadena perpètua. La Revolució del 1848 l’alliberà. Molt popular, fou elegit diputat per l’Aude. En la jornada revolucionària del 15 de maig de 1848 intentà de constituir un govern a la casa de la ciutat de París. Novament condemnat a cadena perpètua, fou indultat per Napoleó III el 1854. Passà voluntàriament a l’exili, on morí.