Les males condicions sanitàries fins al començament del segle XX, l’absència de tota comunicació organitzada i la manca general de recursos feien aquest litoral poc acollidor, on vivia una població seminòmada de pescadors, sovint encara en cabanes de canya; a l’hivern pescaven a les llacunes litorals (l’Estanyot i, sobretot, l’estany de Salses), i a l’estiu s’establien vora la mar per fer-hi grans pesques d’arrossegament (el 1936 hi havia unes 150 barques, gairebé totes amb motor). Fou el port de Sant Llorenç de la Salanca (poble del qual depengué administrativament fins al tercer decenni del segle XX), on en un altre temps era embarcat el vi de la Salanca; però la construcció del ferrocarril de Narbona a Portbou li feu perdre aquesta activitat. Després de la Segona Guerra Mundial, cap al 1950, la penúria alimentària del poble renovà l’interès per la pesca. Hom abandonà aviat la pesca d’arrossegament i començà a practicar la pesca de sardines per altres mètodes.
A partir del 1956 hi començà a afluir el turisme, que donà lloc a la construcció de nombroses cases d’estiueig. Cada any l’afluència de forasters ha anat creixent, i hom ha previst la construcció d’un port esportiu i la consecució d’una capacitat d’allotjament no inferior a les 100.000 places. La població ha augmentat, i ha passat de 344 h el 1946 a 810 el 1962. El poble (2 208 h agl [1982]; 2 m alt) és vora la mar, a la platja sorrenca de la Salanca, entre l’Aglí i el grau de Santa Anna, per on desguassa l’estany de Salses. Dins el terme hi ha la torre de Sant Àngel, per a defensa de la costa, i les antigues salines de França.