El seu pare, Francesc Barceló, fou capità de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i morí en una acció a Móra d’Ebre, en el curs de la guerra de Successió. Participà en la lluita en la companyia del seu pare, i en rendir-se Barcelona sol·licità el perdó i es retirà a la seva llar de Marçà (Priorat). Empresonat dues vegades, aconseguí de fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on dugué a terme fets d’una gran audàcia que centraren en la seva persona la xarxa guerrillera del sud del Principat. El governador de Tarragona feu empresonar la mare i diversos familiars de Barceló, però ell no cedí. Quan la península Ibèrica, en temps d’Alberoni, fou envaïda pels exèrcits francesos (1719), Barceló anà a Perpinyà, on fou investit del càrrec de coronel de fusellers de muntanya per a lluitar contra les forces filipistes. Reincorporat a les seves terres, comandà vuit mil milicians equipats amb les armes i municions que hi havia en custòdia als municipis per a la cacera de llops, o bé amb les que prenien a l’enemic.
Dugué a terme nombrosos fets d’armes al Priorat, al Camp de Tarragona, a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta; atacà Reus, i és famosa la seva marxa de Falset a Montserrat i al Pallars. Pel desembre del 1719 atacà infructuosament Valls. Quan la Quàdruple Aliança disposà l’acabament de la guerra, Barceló fou reclamat a Perpinyà, refusà la incorporació amb el grau de coronel a l’exèrcit francès i es proposà de continuar la lluita. Secretament adquirí un vaixell, i amb d’altres oficials s’embarcà cap a Maó, que el tractat d’Utrecht havia deixat sota sobirania anglesa. Des de Maó feu una visita secreta al Priorat (desembarcà en una platja deserta vora Cambrils). Després de tornar a Menorca, es traslladà a Àustria, i l’emperador li reconegué el grau de coronel. S’establí a la localitat hongaresa de Mugdia, on adquirí un predi agrícola. El 1734 comandà la companyia de catalans exiliats que prengué part en la lluita contra Nàpols; el vaixell que el conduïa fou capturat a Pescara i Barceló fou empresonat a Cadis, fins que (1738), en ésser signada la pau de Viena, fou alliberat i tornà a Àustria. El 1741 comandà el nou batalló de catalans exiliats mobilitzat per l’emperadriu Maria Teresa contra els bavaresos. Les dates de la seva mort i el seu enterrament (5 de setembre) en combat consten al llibre d’òbits de la catedral de Sant Esteve de Breisach (Baden Württemberg).