escola d’arqueologia de Barcelona

Nom amb el qual és conegut el grup de prehistoriadors i arqueòlegs sorgits de la Universitat de Barcelona després del 1915.

Aquest equip ha estat un dels més destacats dels països de la Mediterrània occidental i l’organitzador de l’esquema històric de la península Ibèrica a les èpoques primitives. Original pel mestratge de Pere Bosch i Gimpera, entre el 1915 i el 1936 fou format per una primera generació en la qual destacaren Lluís Pericot, Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Josep Colominas, molt lligats a l’Institut d’Estudis Catalans. Després s’hi incorporaren Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell, Pere de Palol i Antoni Arribas, la majoria posteriorment al 1939, quan el mestre Bosch i Gimpera ja era a l’exili. La dispersió dels professors, imposada pel sistema universitari vigent, féu que l’escola s’implantés a d’altres universitats peninsulars.