i Barcinógrafo | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Barcinógrafo

Cinematografia

Sumari de l’article

cinematografia cin
Productora cinematogràfica fundada a Barcelona.

Evolució

Es constituí al desembre del 1913 i es legalitzà el 1914. Els seus promotors i financers foren l’advocat Raimon Duran i Ventosa (president) i el seu germà Lluís, Llorenç Mata i Julià (administrador i productor delegat), Adrià Gual i Queralt (director artístic), els germans Evaristo i Laureano de Larratea y Catalán, Pius Cabanes i Font i l’escriptor Rafael Folch i Capdevila. La seva línia de producció es basava en el teatre filmat i els quadres plàstics a la manera del film d’art. El 1914 dugué a terme vuit produccions dirigides per A. Gual (també adaptador literari, guionista i responsable del vestuari) i realitzades tècnicament per Alfred Fontanals i Joan Solà i Mestres (fotografia): El alcalde de Zalamea, de Pedro Calderón de la Barca; Misterio de dolor, peça teatral d’A. Gual; Fridolín, de JCF von Schiller; La gitanilla, de Miguel de Cervantes; Los cabellos blancos, de Tolstoi; El calvario de un héroe, adaptació del melodrama El soldado de San Marcial, de Valentín Gómez i Félix González Llanas; Linito por el toreo i Un drama de amor, sobre arguments originals de Gual.

Aquestes produccions foren un fracàs, i la casa es reorientà cap a obres més populars o fulletonesques, fet que provocà la dimissió d’A. Gual i Ll. Mata (1915). Contractaren el periodista Magí Murià que entre el 1915 i el 1916 rodà cinc melodrames protagonitzats per Margarida Xirgu i Ricard Puga, membres de la seva companyia teatral: El nocturno de Chopin, de Julio López de Castilla; El beso de la muerte, El amor hace justicia i Alma torturada, drames del mateix Murià, i La reina joven, d’Àngel Guimerà.

Tot i millorar els resultats, i realitzar documentals i films d’encàrrec, el 1918 l’empresa plegà després del poc èxit obtingut amb el serial Vindicátor (deu episodis), escrit per Murià. Durant la segona època, la productora disposà d’un estudi i uns laboratoris que treballaven també per a altres clients.

Bibliografia

PORTER, M.: Adrià Gual i el cinema primitiu de Catalunya (1897-1916). Universitat de Barcelona 1985.

ROMAGUERA, J.: Magí Murià, periodista i cineasta. "Memòries d’un exiliat, 1939-1948". Pagès Editors, Lleida 2002 [pròleg de Josep Maria Murià i Rouret].

Col·laboració: 
JRR
Llegir més...