Fou monjo basilià a Galatro, d’on passà a Constantinoble, on fou abat del monestir de Sant Salvador. Fou enviat per l’emperador Andrònic a Avinyó per tal de promoure la unió entre les dues esglésies. Tornà a Constantinoble, on mantingué una forta polèmica amb els palamites, però s’hagué de retirar en ésser aprovat l’hesicasme (1341). Per la seva amistat amb Petrarca, a qui ensenyava grec, obtingué la seu italobizantina de Gerace (1342). És autor de diversos escrits teològics, matemàtics i d’altres.