De família d’orígen francès, fou advocat de pobres (1839-41) i degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1878-79 i 1880-81). Dins el partit liberal, fou de tendència moderada. Fou diputat al Congrés (1863-64), regidor de l’ajuntament barceloní i diputat provincial. Fou un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. El 1868 fou president de l’Ateneu Català.
Francesc Barret i Druet
Advocat.