Fou professor de filologia romànica i germànica a la Universitat de Rostock, on fundà el primer institut de germanística (1858), i més tard ensenyà a la Universitat de Heidelberg (1871). Publicà Denkmäler der provenzalischen Litteratur (1856), Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Litteratur (1872) i Provenzalisches Lesenbuch (1855), convertit, des de la segona edició, en Chrestomatie provençale (1868 i següents). Dirigí la revista “Germania” i publicà una edició del Cant de Ramon, de Ramon Llull.