Director del laboratori marí del CSIC de Blanes (1949-62), també dirigí l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona (1983-87). Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans (1978) i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya (1990) i membre del Centre General de Pesca Marítima de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació i del Scientific Advisory Council de l’International Commission for the Southeast Atlantic Fisheries. Presidí la Societat Catalana de Biologia (1975-79) i el Centre Nacional d’Investigacions Pesqueres (1979-83). Col·laborà en el disseny i l’estratègia de construcció dels primers vaixells oceanogràfics de l’Estat espanyol, el Cornide de Saavedra i el García del Cid, i fou cap de la Sáhara I (1971), la primera d’una sèrie de campanyes del Cornide de Saavedra a la zona d’aflorament del NW d’Àfrica.
Publicà, entre d’altres, La pesca en España, Cataluña (1955, en col·laboració amb Manuel Rubió i Enrique Morales), Quelques caractéristiques des propriétés biologiques et dynamiques des espèces vivantes en eaux profondes (zone Méditerranée) (1959), Consideraciones sobre el crecimiento de la caballa (Scomber scombrus) en el Mediterráneo español (1959-60), Aspectos del crecimiento relativo en peces del Mediterráneo occidental (1964), La pesca a Catalunya (1981), El mar Mediterráneo: recursos vivos y explotación (2002), Variacions demogràfiques a les poblacions d’espècies demersals explotades. Els darrers quaranta anys a Blanes i Barcelona (2003, en col·laboració amb Francesc Maynou, Francesc Sardà i Jordi Lleonart) i La pesca a la Mediterrània: una reflexió (2008). Fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (2005), on impartí la docència (1987-95), i rebé una Medalla de la Generalitat de Catalunya en reconeixement dels seus estudis sobre la pesca (1990).