De família de samurais, trencà amb la seva posició per tal de dedicar-se a les lletres. L’èxit del seu primer llibre, Kaiōi (1672), el portà a instal·lar-se a Edo (actualment Tòquio), centre literari d’aquella època, on reuní nombrosos deixebles. Des 1684 féu diversos viatges, fruit dels quals foren el diari Nozarashi Kiko (1685) i nombroses antologies de haikús —gènere que renovà totalment canviant-ne l’artificiositat per un simbolisme evocador i suggestiu—, entre d’altres Fuyu no hi (‘Dies d’hivern’, 1684) i Oku no hosomichi (‘Carretera estreta cap al Gran Nord’, 1689).