Amb els seus estudis sobre una malaltia del cuc de seda demostrà per primera vegada (1835) que la causa del contagi era la presència de microorganismes en el medi —en aquest cas un fong—, que creixien i es multiplicaven tot parasitant l’animal malalt. El 1851, generalitzà les seves conclusions per a totes les malalties contagioses, fins i tot les humanes.