Estudià a l’École Normale Supérieure de París. Residí a Madrid, fins el 1922 on, becat, feu recerca. Ensenyà lletres franceses a la Universitat de Lisboa (1922-26) i fou professor al Lycée de Bordeus (1926-29). Alternà l’ensenyament a la Sorbona amb les recerques a l’École Française de Madrid. Professor al Collège de France, que dirigí en 1955-65 i membre de l’Institut de France des del 1952, fou director de l’Institut d’Études Hispaniques, de París, i del “Bulletin Hispanique”. El 1937 publicà el seu estudi fonamental, la tesi Érasme et l’Espagne: recherches sur l’histoire spirituelle du XVIe siècle, amb referències sobre l’erasmisme a Barcelona i a València. Complementàries d’aquesta obra són Études sur le Portugal au temps de l’humanisme (1952), Études sur Bartolomé de las Casas (1965), Las Casas y la defensa de los indios (1971) i les recerques sobre el metge humanista Andrés Laguna.