Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals. El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona. S'inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona. Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura (1920), catedràtic de ciències naturals i director del museu de geologia del seminari conciliar (1926), i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona (1949). Pertangué, entre d’altres, a l’Institut d’Estudis Catalans (1942) i a la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou president. Era doctor honoris causa de la Universitat de Tolosa. Col·laborà en la confecció de la part catalana del mapa geològic d’Espanya a escala 1/50 000. Organitzador del XIV Congrés Geològic Internacional celebrat a Madrid i a Barcelona, publicà uns 170 estudis sobre temes geològics, principalment de paleontologia.