Fou arxiver a l’Arxiu Secret Vaticà, director de l’Escola de Paleografia i Arxivística del Vaticà (1932-74) i professor a la Pontifícia Universitat Lateranense (1937-66), a la Sapienza de la Universitat de Roma (1965-68) i a la Universitat de Macerata (1970-75). Autor d’una seixantena de treballs, la seva màxima obra són les Lezioni di Paleografia (1948).