És situada a la desembocadura del Coruh, en una plana costanera. El 25% de la població és russa; la resta és composta de turcs, armenis, grecs, perses, etc. Batumi és terminal del ferrocarril transcaucasià i de l’oleoducte procedent de Bakú, que li han donat categoria de centre comercial, i port exportador de primer ordre (petroli, te, fruita, seda, llana). És alhora un mercat agrícola regional (te, cítrics) i un nucli industrial (indústria metal·lúrgica i alimentària). Importa fusta, blat, maquinària i sucre. Antiga factoria grega, anomenada pels romans Bathys, durant l’edat mitjana formà part de Geòrgia; posteriorment (s XVII) fou ocupada pels turcs, els quals la posseïren fins a cedir-la als russos (tractat de San Stefano, març del 1878). Rússia la tornà a Turquia pel tractat de Brest-Litovsk (novembre del 1918). En 1936-91 formà part de la RSFS de Geòrgia i, des d’aquest any, de la Geòrgia independent.