De família camperola, treballà de mestre i fou un actiu sindicalista. El 1958 guanyà el premi Yunus Nadi amb la novel·la Yilanlarin Öcu (‘La Venjança de les serps’), la primera d’una monumental trilogia, amb Irazcanin Dirliǧi (‘La vida d’Irazca’, 1961) i Kara Ahmet Destani (‘L’epopeia de Kara Ahmet’, 1978), on descriu amb realisme les difícils condicions de vida de la pagesia a Anatòlia. Malgrat el seu èxit, la publicació fou mal rebuda entre els elements oficials conservadors; Baykurt fou empresonat i el mateix 1978 s’exilià a la República Federal Alemanya. Els seus llibres posteriors reflectiren les vivències dels emigrants turcs a aquest país (Gece Vardiyasi, ‘Torn de nit’, 1982; Duisburg Treni, ‘Tren de Duisburg’, 1986).