És conegut sobretot per les seves novel·les, en les quals es revolta contra la societat burgesa: Vipère au poing (1948), La tête contre les murs (1949), Chapeau bas (1963), Le matrimoine (1967), Le cri de la chouette (1972), Ce que je crois (1977), Un feu dévore un autre feu (1978), l’Église verte (1981), Abécedaire (1984), d’estil autobiogràfic, Le démon de minuit (1988) i Le grand méchant doux (1992). El 1958 ingressà a l’Académie Goncourt, que presidí des del 1973. Fou també Premi Lenin (1980).