Exercí de professor de dret a la Universitat Catòlica d’Angers. Les seves novel·les, de caràcter moralitzador, exalten la tradició i la pàtria: Stéphanette (1884), Une tache d’encre (1888), La terre qui meurt (1899), Les Oberlé (1901), etc. El 1904 ingressà a l’Académie Française.