Escriví, amb John Fletcher, una cinquantena de peces, circumstància que impossibilita la crítica moderna per a destriar la participació de cada dramaturg. Llur producció va de la tragèdia a la comèdia d’embolic, de la qual són considerats, a Anglaterra, els fundadors: The Woman Hater (‘El misogin’, 1607), Four Plays in One (‘Quatre obres en una’, 1608), The Knight of the Burning Pestle (‘El cavaller de la mà de morter ardent’, 1611?), A King and No King (‘Rei i no rei’, 1611?), Coxcomb (1612), The Scornful Lady (‘La dama desdenyosa’, 1616), etc. Llur popularitat fou equiparable a la de Shakespeare, almenys al s XVIII, bé que els personatges tenen menys profunditat, i a vegades un excessiu afany d’afalagar el públic els fa incórrer en vulgaritats.