Cap del bàndol beaumontès, després de la reconciliació d’aquest amb Joan II de Catalunya-Aragó, acompanyà el rei amb forces navarreses a la campanya de l’Empordà i fou fet presoner a la batalla de Viladamat (1467). L’any següent es casà amb Elionor d’Aragó, filla il·legítima de Joan II. Però des del 1469 entrà de nou en conflicte amb el rei, que seguí la política a favor dels agramontesos. Obtingué, però, la protecció del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, a qui era d’utilitat en les seves mires envers Navarra. Des del 1494 estigué en guerra contra els reis de Navarra Caterina I i Joan d’Albret; durant una treva, acordada per Ferran II, passà a Castella, on rebé el títol de marquès de Huéscar. Finalment Joan d’Albret s’apoderà de Lerín i de les altres possessions del comte (1507), el qual es refugià a Castella i després a Aragó.