El 1933 hagué d’exiliar-se, i viatjà per Europa i Amèrica. Practicà un humor agressiu i sarcàstic, amb recursos avantguardistes. En teatre cal destacar Niemand (‘Ningú’, 1936), Feuerwasser (‘Aiguardent’, 1952), Die Grossen und die Kleinen (‘Els grans i els petits’, 1956), Biene, gib mir Honig (‘Abella, dóna'm mel’, 1974), i en narrativa, Der Eroberer (‘El conqueridor’, 1936), Kurz nach Vier (‘Poc després de les quatre’, 1951), Das Herz des Hais (‘El cor del tauró’, 1960), Der schwarze Hut (‘El barret negre’, 1972), Die nicht so netten Geschichten (‘Històries no gaire agradables’, 1980) i Vom Unzulänglichen der Wirklichkeit (‘De la imperfecció de la realitat’, 1983).