Estudià a la Universitat de Moscou. Immergit en els ambients revolucionaris, es dedicà a la creació literària (Dmitrij Kalinin, 1832; drama contra el servatge), compartida i aviat substituïda per l’activitat crítica, duta a terme en revistes de Moscou i de Peterburg. Típic representant dels intel·lectuals progressistes russos, es convertí, passada una època hegeliana, en apassionat materialista, creador de l’estètica i de la crítica realistes. Contrari a l’art per l’art i a l’intimisme romàntic, defensà l’explicació sociològica de l’evolució de l’art, el condicionament de l’home per la seva circumstància, el compromís de la literatura i l’atenció a l’esperit del poble i a les seves fonts literàries.