Demostra que totes les teories de variables ocultes que s’avenien amb el principi d’acció local (segons el qual les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, espacialment separats, són independents) eren incompatibles (donaven resultats diferents) amb les prediccions estadístiques de la mecànica quàntica. L’argument d'Einstein-Podolsky-Rosen (1935) implicava que o bé la mecànica quàntica era completa o bé el principi d’acció local era cert; com a conseqüència, una mecànica quàntica que preservés el principi d’acció local (localitat) potser havia d’ésser completada amb variables ocultes. Afinant un teorema de von Neumann del 1932, segons el qual era impossible reproduir la predicibilitat estadística quàntica mitjançant un model de variables ocultes, Bell demostrà, tot presentant una manera de verificar-ho experimentalment, que o és certa la mecànica quàntica o existeixen variables ocultes locals, la qual cosa hauria de provar-se mitjançant nous experiments. L’evidència actual sembla decantar-se a favor de la mecànica quàntica.
m
Física