Situat en un terreny muntanyós, accidentat per la serra de Cirerals (929 m), és solcat per una sèrie de petits barrancs que formen la capçalera del riu de Mesquí. Hi ha unes 2.000 ha de pinedes, alzinars i pastures, explotades en règim comunitari amb el municipi de la Canyada de Beric. L’agricultura és de secà, amb predomini d’oliveres i vinya; hom conrea també cereals, patates i hortalisses. Predomina l’explotació directa (63% de les terres conreades) i la parceria (11%). Hi ha jaciments d’argila refractària. La ramaderia fou important; actualment és gairebé inexistent. La població ha minvat un 65% entre el 1900 i el 1965, a causa de l’emigració.
La vila (194 h agl [1981], bellmuntans; 661 m alt), aturonada, era emmurallada. L’església parroquial de Sant Salvador data del segle XVIII. Dins el terme hi ha el despoblat de Mesquí. La població s’anomenà Bellmunt fins el 1916, que li fou afegit el determinatiu de Mesquí. El 1980 fou canviat oficialment pel de Bellmunt de Sant Josep. Situat al límit lingüístic amb el castellà, el parlar de Bellmunt té algunes característiques de transició.