Prengué l’alternativa el 1913. De complexió física molt feble, per la intuïció, l’art i el valor constant esdevingué una autèntica figura del toreig. Hom li ha atribuït una visió estètica i dramàtica de la lidia, basada en el trencament dels cànons que impedien al torero d’entrar en els terrenys del toro. Fou el primer que es parà a peus junts molt apropat al toro, i acoblà amb una perfecció total l’envestida amb el desplaçament de la capa i la muleta. Mantingué una gran competència amb Joselito Gómez, Gallito. Es retirà el 1921.