Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539. Llatinista ciceronià, historiador de Venècia —Rerum venetarum historiarum libri XII (1552)— i poeta petrarquista i neoplatònic —Gli Asolani (1505), Rime (1530)—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua (1525), on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili.