El terme està dividit en una part muntanyosa i una part d’horta. El regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia Major, ocupa 816 ha (cebes, blat de moro, carxofes i taronges), amb tendència a augmentar. El secà ocupa unes 1.000 ha (garrofers, oliveres, ametllers i erms). Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament per llurs propietaris. Hi ha una comunitat de regants i una cooperativa agrícola. Disposa de petites indústries diversificades (paper, tèxtil, construcció) i una gran fàbrica de confecció.
La població, que augmentà en un 38% entre el 1900 i el 1950 (8.015 h), minvà durant el decenni següent, però es recobrà i arribà a 8.450 el 1965; hi havia hagut emigració temporal a la verema del Llenguadoc.
La vila (9.542 h agl [2006], benaguasilers ; 108 m alt.) és un antic poble-castell; Jaume I la donà el 1237 al cavaller aragonès Ferrando Díaz. Passà als jurats de València, i el 1438 fou donada a l’infant Enric d’Aragó, duc de Sogorb. Fou una de les poblacions on es mantigué vigent el dret aragonès. Era un important lloc de moriscs (250 famílies el 1609); al final del 1525, declarat obligatori de fer-se batejar, s’alçaren en armes després de convocar els de Benissanó, Bétera, Vilamarxant i Paterna, però foren sotmesos al març del 1526 per les forces reials; alguns s’afegiren als moriscs revoltats a la serra d’Espadà . El 1570 fou erigit en parròquia (dedicada a l’Assumpció) independent de la Pobla de Vallbona. L’església actual, barroca, és del començament del s. XVIII. Al turó de Montiel (251 m), prop de la vila, hi ha el monestir i santuari de Montiel , centre de pelegrinatge comarcal.