Situada al centre de la vall del Ganges, s’estén al llarg d’aquest riu, a les ribes del qual hi ha un gran nombre d’ermites, temples i palaus, de diversos estils artístics, i de ghāts (àmplies escalinates) per als banys sagrats dels pelegrins, que hi arriben en gran nombre pel fet que Benarés és considerada la ciutat més santa de l’hinduisme. Això fa que la població de Benarés s’incrementi constantment. Entre els seus monuments sobresurten la mesquita d’Aurangzeb, el temple daurat de Xiva de Vivanesvar i l’observatori astronòmic (prop del Māndir Ghāt). Benarés és, d’altra banda, un nucli industrial (indústria tèxtil, metal·lúrgica, química, manufacturera del tabac), i es comunica per ferrocarril i carretera amb Nova Delhi i Calcuta. La seva tradició històrica, cultural i religiosa n'ha fet un important centre dels estudis sànscrits i hinduistes. El Sanskrit College, obert el 1791, fou el nucli d’on sorgí la Varanaseya-Sanskrit University, fundada el 1958. La Varanasi Hindu University, fundada el 1916, és la primera Universitat de l’Índia. Benarés fou el primer nucli ocupat pels aris a la vall del Ganges; es constituí estat ciutat, i posteriorment esdevingué capital del regne de Kashi, fins l’any 650 aC, que fou annexada pel regne de Kosala. Durant el regnat de Chandragupta Maurya (321-296 aC), passà sota la dominació de Magadha. Amb Kanishka, rei de Kābul, passà per primera vegada sota domini estranger (segle I dC), i al segle VII dC formà part del regne de Harsha. La ciutat canvià sovint de dominació fins el 1033, que fou envaïda pels musulmans i formà part de l’imperi dels grans mogols. Quan aquest poder decaigué, l’hinduisme es tornà a imposar a Benarés. A mitjan segle XVIII esdevingué estat independent sota Balwab Singh. Durant l’ocupació britànica fou plaça forta i centre important de comerç. El 1911 fou reconeguda estat independent, i el 1949 fou inclosa dins l’estat d’Uttar Pradesh.
El Ganges al seu pas per Benarés
© Ministeri de Turisme de l’Índia