Situació i presentació
Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià (NW), Corbins (NE i E), Torre-serona (S), Torrefarrera i Rosselló (W).
El terme, regat des d’antic per la clamor de Segrià i des del segle XII pel canal de Pinyana, es troba al sector pròxim a la dreta de la Noguera Ribagorçana i també a la dreta del Segre. Comprèn el poble i cap de municipi de Benavent de Segrià, els antics llocs d’Alendir i la Grallera, i les partides de los Trollers, Arbobar, el Camí de Corbins, lo Molí d’Alendir, lo Torricó i lo Moreral. La principal via de comunicació és una carretera local provinent de Lleida que, en direcció N i un cop travessada l’A-2 (a la qual té accés), mena a la Portella. A l’altura de Benavent, surt, d’aquesta carretera, un brancal que porta a Vilanova de Segrià. Diversos camins veïnals duen a Torrefarrera i Rosselló.
La població i l'economia
El cens de població més antic, de 1283, dóna 28 focs per a Benavent; el 1358 tenia 15 focs i només 5 focs el 1365. A mitjan segle XVI (1553) n'hi havia 34. La població moderna, relativament escassa, tingué una expansió forta inicial al segle XVIII, fet normal a la comarca, quan passà de 32 h el 1718 a 295 h el 1787. Continuà l’augment fins el 1860 (718 h). Posteriorment, es mantingué amb alguns alts i baixos al voltant dels 800 h, amb tendència a disminuir (821 h el 1960, 771 h el 1970 i 737 h el 1981). El cens de 1991 semblava indicar ja una tendència a la recuperació, amb 747 h, recuperació que es confirmà els anys següents: 943 h el 2001 i 1.217 h el 2005.
La superfície conreada representa pràcticament tota la superfície municipal. El regadiu ocupa gairebé tots els conreus, amb predomini dels arbres fruiters, sobretot de les pereres i les pomeres. El segon conreu en importància és el farratge (farratges verds i alfals), que ha desplaçat cultius cerealícoles com l’ordi.
Pel que fa al sector ramader, aquest ha sofert una davallada significativa durant la dècada de 1990, sobretot quant a l’aviram i el bestiar oví; en canvi, han augmentat sensiblement el bestiar porcí i el boví.
La Cooperativa Agrícola la Progressiva de Benavent de Segrià comercialitza la fruita i algunes explotacions produeixen i comercialitzen pinsos. Pel que fa a la indústria, hi ha una empresa d’elaboració de congelats. El mercat setmanal de Benavent és el dimecres.
El poble de Benavent de Segrià
El poble de Benavent de Segrià s’alça a 234 m d’altitud, enmig de la plana. Resten alguns vestigis del castell roquisser de Benavent (antigues sitges i fonaments de velles construccions als fossats). L’església, dedicada a Sant Joan Baptista, té una façana neoclàssica, amb un esvelt campanar de torre vuitavat; l’interior és de tres naus amb columnes i capitells d’ordre compost (segle XVIII).
El poble compta amb un nodrit teixit associatiu, amb nombroses entitats de caràcter cultural o esportiu. La festa major d’hivern se celebra el darrer cap de setmana de gener, en honor a Sant Valeri, i el darrer cap de setmana d’agost s’escau la festa major d’estiu. Pel febrer, el diumenge proper a Santa Àgueda, s’organitza l’anomenada festa de les Àguedes. L’1 de maig és la festa de les Cassoles, ocasió en què les colles de Benavent preparen les respectives cassoles i després es fa un dinar col·lectiu.
Altres indrets del terme
El despoblat d’Alendir correspon al lloc de l’antic castell islàmic d’Alendir, repoblat pel mateix Guillem de Benavent, que donà origen al poble de Benavent. Els regadius del voltant foren aprofitats per a establir-hi molins, i l’església consta des del 1168. Inicialment compartí el domini amb Benavent, però al segle XIV fou dels Olzinelles, i al segle XV passà als Espens i a Joan Borrell. Al mateix segle (com Benavent) passà als Botella i seguí les senyories d’aquest poble veí. Sembla que es despoblà al segle XVII (el castell desaparegué al XVIII).
L’antiga Torre Grallera, donada també a Guillem de Benavent, passà aviat (1150) als Torroja i als templers (1177), que la cediren el 1192 als Cladelles. El 1225 passà a la seu de Lleida. N'hi ha restes vora el camí de Torrefarrera a Benavent, al peu d’una altura rocosa i tallada a pic, amb sitges excavades.
El jaciment arqueològic de lo Tossal del Corberó, que hom documenta al final de l’època ibèrica i durant l’ocupació romana, era situat en una antiga elevació que avui és gairebé imperceptible perquè s’ha aprofitat per al conreu de cereals. Sobretot a la meitat S es troben fragments ceràmics fets a torn.
La història
El lloc és d’origen sarraí (no el topònim) i el territori on és enclavat formà part de les terres que Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell donaren al comte Arnau Mir de Pallars Jussà, que havia intervingut en la conquesta de Lleida (1149). Arnau Mir repartí alguns dels predis concedits als cavallers pallaresos que l’acompanyaren, entre els quals Guillem de Benavent, el qual rebé una torre fortificada entre els molins d’Alendir i el lloc de Grallera, en terres fecundades pel reguer de Segrià (1159). El 1184 consta la Torre Forcada, vora Alendir in Segriano. Aquesta torre, repoblada per l’esmentat cavaller, prengué el nom de torre de Benavent. Les propietats de Guillem de Benavent (repoblador també d’Alendir i Grallera) s’estenien pel vell camí d’Albesa fins a l’actual Secà de Sant Pere (barri de Lleida).
L’església de Sant Joan Baptista, de Benavent, igual com la de Sant Pere d’Alendir, consten a l'Ordinatio del 1168 de la seu de Lleida. L’hereu de Guillem fou Gombau de Benavent, que vengué (el 1191 i el 1207) el seu domini sobre la torre de Benavent a Pere de Lanzavil i a Pere de Colona, respectivament. Benavent i Alendir passaren a mans de Bernat de Tarassona el 1245 i del ciutadà de Lleida Bernat Boixó el 1283 (amb la Torre Grallera i altres llocs). Consta en la darrera carta de venda (1283) que Benavent tenia 28 focs, mentre que el 1358 consta amb 15 focs i, el 1365, amb només 5 focs, i en ambdós fogatges sota el domini de Ponç d’Alta-riba.
En un instrument del 1369 Benavent era de Guillem de Montcada, per venda de Ponç d’Alta-riba. El 1388 el bisbe i capítol de Lleida compraren Benavent a l’esmentat Montcada. El 1412, en la revolta a favor del comte Jaume II d’Urgell, els seus valedors ocuparen Benavent i Alendir. La possessió del capítol lleidatà fou temporal, ja que a la fi del segle XV la senyoria de Benavent i Alendir havia passat a la família Botella, de ciutadans de Lleida, de la generació de repobladors del Segrià, que havien esdevingut grans terratinents i els membres de la qual ocuparen càrrecs a la paeria i formaren part de la confraria de cavallers de Sant Jordi, ja al segle XVI.
En el fogatjament del 1553 Benavent continua amb 5 focs. El segle XVII veié els característics problemes sobre regatges entre els senyors del lloc i la paeria de Lleida. A l’inici del segle XVIII era senyor de Benavent Martí de Sabater i Sanz de Latrús-Agullana, que havia ingressat en el braç militar i que rebé (1703) de Felip V el títol de marquès de Benavent. En morir el seu successor, Antoni de Sabater i de Copons (1744), el marquesat passà a la seva germana Maria Teresa, muller de Baltasar de Riquer, senyor de Vinfaro, llinatge que aleshores s’establí a Barcelona. Durant la primera guerra Carlina, els Riquer, que veieren extingir la seva jurisdicció senyorial sobre el lloc, foren destacats partidaris del pretendent Carles de Borbó. El gran dibuixant i poeta modernista Alexandre de Riquer (1856-1920), avi del romanista Martí de Riquer (1914), era fill del marquès de Benavent, títol que passà als Sentmenat.