Religiós dominicà, fou creat cardenal el 1672, i fou nomenat successivament arquebisbe de Manfredònia (1675), de Cesena (1680) i de Benevent (1686). Elegit papa, combaté les doctrines jansenistes, àdhuc imposant l’acceptació de la butlla Unigenitus. El 1725 declarà invàlida la consagració de Corneli Steenhoven, iniciador, a Utrecht, de l’actual església dels vells catòlics. Tingué cura dels estudis del clericat, amb l’establiment de la Congregació de Seminaris (1725). El 1728, a instàncies del concili provincial de Tarragona, concedí que en determinades festes considerades de precepte hom pogués treballar. Els seus escrits foren publicats en tres volums el 1728.