La capital és Calcuta. Ocupa la part oest de la regió de Bengala. Destaca en l’extracció del cautxú, la indústria del jute (concentrada a Calcuta), les construccions mecàniques (Asansol), la fabricació de paper i en les indústries químiques i les siderúrgiques. La majoria de la població activa, però, es dedica a l’agricultura, sobretot de l’arròs. Els nuclis urbans principals són Calcuta, Howrah, Garden Reach, Bhātpāra, Kharagpur, Burdwān i Asansol. El bengalí hi és parlat majoritàriament i és reconegut per la constitució com una de les llengües oficials. Calcuta és una de les ciutats de l’Índia amb més tradició cultural. La religió majoritària és l’hinduisme, però hi ha una minoria islàmica. El parlament és unicameral, format per 294 diputats. El governador, nomenat pel president de l’Índia per a un terme de cinc anys, és assistit pel consell de ministres. Bengala Occidental fou posada dues vegades sota l’administració directa del govern central: pel febrer del 1968 i pel març del 1970, arran de les dissensions internes de la coalició d’esquerra comunista governant. L’estat, creat quan tingué lloc la independència de l’Índia (1947), enclou la majoria de les regions hindús de l’antiga província de Bengala. Posteriorment fou ampliat amb l’annexió de diversos territoris: el 1950 l’estat de Koch-Bihār, el 1951 la ciutat de Chandernagor (originàriament, una factoria francesa) i el 1956 algunes àrees de parla bengalina de Bihār.