Vida
Fill de Xavier Benguerel i Llobet. Inicià els estudis de música a Santiago de Xile, on vivia exiliat amb la seva família, amb els mestres Ofelia Ortiz, Juan Orrego, Domingo Santa Cruz y Adolfo Letelier. La seva primera obra, Sonata per a violí i piano, s’estrenà al Conservatori de Santiago l’any 1953. A Barcelona (1954) rebé lliçons de Cristòfor Taltabull i Balaguer, per bé que la seva formació ha estat en gran part autodidàctica, i s’integrà a l’anomenada Generació del 51. L’any 1955 obtingué el primer premi del Concurs de Composició de Joventuts Musicals amb l’obra Divertiment per a flauta, clarinet i fagot. Quatre anys més tard es convertí en membre de la junta directiva de la delegació barcelonina d’aquesta entitat. La seva primera producció, els anys cinquanta, fou influïda pels impressionistes francesos i per Béla Bartók. Després seguí les tendències de l’escola de Viena i utilitzà tècniques serials, sense subjectar-se, però, a un dodecatonisme escolàstic i cercant un cert caràcter dramàtic.
En aquesta època predominaren les obres vocals i orquestrals: Cantata d’Amic i Amat (1959) —estrenada a Colònia el 1960 al Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània (SIMC), i que el donà a conèixer internacionalment—, Concert per a dues flautes, Nocturn dels avisos. Integrant des del 1967 del Grup de Compositors de Barcelona, juntament amb Joaquim Homs, Josep M. Mestres Quadreny, Joan Guinjoan i Josep Soler, la trajectòria musical de Benguerel el convertí en una de les personalitats musicals catalanes més destacades de la segona meitat del segle XX. A partir de Paraules de cada dia (1967), hom pot constatar un canvi de direcció progressiu, caracteritzat per l’interès en l’escola polonesa i per la introducció en la seva escriptura de tècniques aleatòries de diversa significació: Dialogue Orchestrale, Joc i Musica Riservata, totes de 1969. Apareixen a continuació obres concertants tan característiques de l’autor com Concert per a orgue (1970), Concert per a guitarra (1971) i Concert per a violoncel (1977).
També són importants obres com Raíces Hispánicas (1978), Astral (1979) i Tempo (1983). L’estrena de l’oratori Llibre Vermell (1987) al Gran Teatre del Liceu representà un veritable impuls per a la difusió d’aquesta obra, basada en les deu cançons i danses del Llibre Vermell, datat als segles XIV-XVI, que consten en el manuscrit número 1 de la Biblioteca del Monestir de Montserrat. En l’intent de vincular el material melòdic medieval amb un llenguatge musical de caràcter propi, l’obra assolí un esperit que, tot i definit formalment com a oratori, s’emparenta amb la tradició dels drames musicals medievals. Estrenat per l’Escolania de Montserrat, el Cor i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la direcció d’Antoni Ros i Marbà, el Llibre Vermell ha estat una de les seves obres més interpretades. Dos anys després d’aquesta estrena, el Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí li encarregà el Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu (1989) per a solistes, cor i orquestra, dirigit per Romano Gandolfi i interpretat per Enriqueta Tarrés. Per a la seva elaboració utilitzà textos de l’ofici de difunts i del poeta Salvador Espriu, a qui fou dedicada l’obra. En les seves darreres obres ha manifestat un gran interès per l’arquitectura sonora i ha iniciat una intensa reflexió sobre la tradició i la modernitat. Un gran interès tingué l’estrena a Espira (Renània-Palatinat), Madrid i Barcelona del Te Deum (1993), dedicat a l’escultor Josep M. Subirachs. Altres composicions seves són: Concertante per a guitarra, percussió i corda, estrenada el 1994, i Concert per a piano i orquestra, el 2004. El juny del 2011 s’estrenà al Teatro de la Zarzuela de Madrid l’òpera Jo, Dalí, amb llibret de Jaume Salom i Vidal, basada en la vida del pintor i la seva muller Gala. L’octubre hom l’estrenà a Barcelona, i el maig de 2017 s'estrenà al XVIII Festival de Música de Talteüll la versió musicada de la traducció al català feta pel seu pare d'El cementiri marí, de Paul Valéry, obra per a orquestra de cambra, narrador i cor.
Rebé el Premi Luigi Dallapicola 1977, i gran part de la seva extensa obra ha estat enregistrada en disc. L'any 2014 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
Obra
Solo
Estructura II, fl. (1959); Estructura III, vlc. (1964); Estructura IV, pno. (1966); Crescendo, org. (1970); Versus, guit. (1973); Cantus, guit. (1982); Monòleg, perc. (1982); Preludi indefinit, guit. (1998)
Cambra
Sonata per a violí i piano (1953); Divertiment per a flauta, clarinet i fagot (1955); Successions, fl., ob., cl., fg., tr. (1960); Duo, cl., pno. (1963); Música per a tres percussionistes (1967); Música per a oboè i conjunt de cambra, ob., pno., 2 perc., vl., vla., vlc, cb. (1968); Test sonata, arpa, cel., pno., 2 perc., corda (1968); Joc, fl., ob., cl., pno., perc., vl., vla., vlc. (1969); Intento a dos, guit., perc. (1970); Quasi una fantasia, vlc., pno., 3 perc. (1971); Capriccio stravagante, fl., ob., fg., tr., trpt., trb., pno., 2 perc., vl., vla., vlc., cb. (1974); Set, fl., cl., tr., trpt., trb., pno., 2 perc., vl., vla., vlc., cb. (1974); Vermella, 4 guit. (1976); Stella splendens, 2 guit. (1977); Astral, guit., pno., 2 perc., vlc., cb. (1979); Skizzen, vl., perc. (1982); Impuls, vl., pno. (1984); Música per a percussió i cordes (1990); Concerto grosso, 11 instr. (1997); Hexagrama, 6 instr. (1997)
Orquestra
Concert per a dues flautes (1961); Simfonia contínua (1962); Simfonia per a un festival (1966); Simfonia per a una petita orquestra (1966); Simfonia per a gran orquestra (1968); Musica riserveta (1969); Dialogue orchestrale (1969); Concert per a orgue (1970); Concert per a guitarra (1971); Destruction (1972); Concert per a percussió (1975); Raíces hispánicas (1978); Concert per a violoncel (1977); Tempo (1983); Música per a percussió i corda (1990)
Música vocal
Cantata d’Amic e Amat, Ms., cor mixt (1959); Balada de la dona que canta en la nit, 2 S., c. (1964); Paraules de cada dia, Ms., conjunt instr. (1967); Metamorphosis, cor mixt (1972); Los enigmas, S., guit., perc. (1981); Al punt que hom naix comença de morir, A. qt. c. (1983); Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu, S., Ms., T., 2 Bar., cor, orq. (1989); Te Deum (1993); Dos poemas de Antonio Machado, cor, pno. (1995); Set Faules de la Fontaine, recitant, conjunt instr. (1995, versió orq. 1996); Le Sanche, Bar., cor, orq. (1996); Missa spirensis, cor, conjunt instr. (1997); Encanteri de les bruixes, recitant, cor, conjunt instr. (1998)
Música escènica
Spleen (1981); Llibre Vermell (1987)
Bibliografia
- Guinovart, C. i Marco, T.: Xavier Benguerel, dins Col·lecció de Compositors Catalans, vol. I, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991
- Taverna-Bech, F. i García Estefanía, A.: Xavier Benguerel, dins Catálogo de Compositores Españoles, Sociedad General de Autores de España, Madrid 1994
- Guinovart i Rubiella, Carles; Marco, Tomás; Ester i Sala, Maria: Xavier Benguerel, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Casa Editorial de Música Boileau, Barcelona 1991
- Taverna-Bech, Francesc; García Estefanía, Álvaro: Xavier Benguerel, Sociedad General de Autores de España, Madrid 1994
- Rodríguez i Picó, Jesús: Xavier Benguerel: obra y estilo, Idea Books, Barcelona 2001