L’economia es basa en l’agricultura. Hom conrea el 68% de la superfície total (522 ha). El secà (300 ha), que forma feixes als vessants, alterna amb el regadiu (200 ha), que aprofita aigües elevades. Els conreus més estesos són els d’hortalisses, d’ametllers, d’expansió recent, i la vinya regada, destinada a la producció de raïm de taula, garrofers i oliveres. Amb l’expansió del regadiu s’incrementen els cítrics. La propietat de la terra és repartida i domina el règim d’explotació directa. La població minvà fins el 1940, a causa de l’emigració vers França i Algèria, però a partir del 1950 ha rebut un important corrent immigratori, procedent del sud de la península Ibèrica; darrerament s’ha estabilitzat. El poble (1 487 h agl [2006], beniarbegins; 42 m alt.) fou una antiga alqueria islàmica. Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 50 famílies. Pertangué al comte de Sinarques. El 1535 fou constituïda una rectoria de moriscs. L’església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista, és del s XVIII. Hi ha els despoblats de Benicadim i Beniomer.
Beniarbeig
© Fototeca.cat