El territori és molt muntanyós (1 000 m a la cresta del Benicadell), i hi abunden les pinedes i sobretot els matollars (55% de la superfície total), de propietat estatal i comunal. L’agricultura és predominantment de secà; el regadiu (87 ha) es localitza a les deus i a la vora del riu. El conreu més estès és el d’oliveres (736 ha), seguit del de cereals, vinya i ametllers. La terra, molt repartida, és explotada principalment pels propietaris. Hi ha granges avícoles i petites indústries, derivades de l’agricultura (oli i farina). La població, que anà augmentant des del 1900, tingué un fort descens entre el 1950 i el 1960, i s’ha estabilitzat posteriorment. La vila (1 281 h agl [2006], beniarresins ; 387 m alt.), esglaonada en un vessant, és a la vora de la carretera de Muro a Gandia. D’origen islàmic, formà part de la comanda de Perputxent, de l’orde de Montesa. Dins el terme hi ha el mas de l'Albureca i els despoblats de Benillup i Alquenènsia.
