El terreny, gairebé totalment pla, és accidentat a l’est per una sèrie de turons fronters amb l’horta de la Safor. Els conreus ocupen la meitat del terme, amb predomini total del secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són, de fa segles, el de la vinya (raïm de taula, 200 ha), cereals, ametllers i oliveres; però en desaparegué el de moreres amb les epidèmies de pebrina i la posterior crisi de la seda. La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa (97,2% de l’àrea conreada). La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, és en regressió. La població augmentà al llarg dels s. XVIII i XIX, però des del 1900 ha restat estacionària, a causa de l’emigració vers Barcelona i València, iniciant una lenta regressió des del 1965. El poble (495 h agl [2006], benicoletans ; 241 m alt.) és a la dreta del Vernissa, al peu d’un turó, vora la carretera de Xàtiva a Gandia. D’origen islàmic, fou lloc de moriscs (el 1609 tenia 35 famílies). Formà part de la baronia de Llutxent, i passà després als marquesos de Dosaigües. Dins el terme hi ha el despoblat de Xeta.
