Benifallim

Municipi de l’Alcoià, a la conca del Frainos, riu al qual tributen els barrancs de la Capella i dels Horts.

Ocupa un terreny muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra dels Plans (el Rentonar, 1 112 m; la Moleta, 1 097 m) i poblat per una massa important d’alzinars i de pinedes. L’economia es basa en l’agricultura; hom conrea el 45% de la superfície total; els conreus més estesos són els de secà, amb predomini del de cereals, seguit del d’oliveres, ametllers i vinya. El regadiu (hortalisses) ocupa únicament 6,4 ha. La propietat de la terra és repartida, i predomina l’explotació directa. La població ha minvat en un 58% del 1900 al 1965. La vila (126 h agl [2006], benifallimers ; 374 m alt.) és d’origen islàmic. Lloc de moriscs, era habitat per 42 famílies el 1572. El 1316 Bernat de Cruïlles n'atorgà la carta de poblament. El 1535 s’erigí en parròquia independent de Benilloba. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.