El Segura en limita el terme pel nord. És important l’agricultura de regadiu (hortalisses i cítrics) que aprofiten les aigües derivades del Segura. La propietat de la terra és molt repartida, i predomina l’explotació directa. La ramaderia d’ovins aprofita les pastures naturals, localitzades a l’àrea oriental del municipi. La població es triplicà al llarg del s. XIX, i continuà augmentant fins el 1930, per a reprendre's des dels anys vuitanta. El poble (2 004 h agl [2006], 23 m alt.) és vora la riba dreta del Segura. D’origen islàmic, el 1589 fou reconstruït per Jaume Gallego Fajardo i Satorre, al qual el 1704 fou concedida la plena jurisdicció, i als seus descendents, el títol de barons de Benijòfar. L’església parroquial és dedicada a Sant Jaume.
