El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la serra d’Almudaina (971 m), i és ocupat per una vegetació natural degradada (pinedes i garrigues). Hom conrea el 43% de la superfície municipal, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són el de cereals i d’oliveres; el d’ametllers i la vinya són subsidiaris. La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa. Hi ha ramaderia d’ovins, que aprofiten les pastures comunals. La població ha minvat en un 43% del 1900 al 1965. A partir del 1975 s’ha estancat. El poble (136 h [2006], benimassoters ; 729 m alt.) agrupa tota la població del municipi. Lloc de moriscs, el 1602 era habitat per 18 famílies. Pertangué als Cardona, marquesos de Guadalest, i fou senyoria del marquès d’Ariza. Esdevingué parròquia de la vall de Seta el 1574. L’església parroquial (Santa Maria) renaixentista, fou restaurada el 1907. Dins el terme hi ha els despoblats de Beniaissó, Beniàsmet i el Rafalet de Beniaissó.
