El terme és pla, ocupat pel regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer; el conreu principal és el de tarongers (297 ha), seguit de les hortalisses. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades en un 79% pels propietaris i en un 17% per arrendataris. La població augmentà en un 62% del 1900 al 1960; des d’aleshores té tendència a minvar. El poble (588 h agl [2006], benimuslers ; 23 m alt.) era una antiga alqueria islàmica. Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 37 famílies. Pertangué als Castellví des del s XIV. Fou després centre de la baronia de Benimuslem. L’església, dependent d’Alzira, fou erigida en rectoria de moriscs el 1535, i després en parròquia (la Immaculada Concepció), amb els annexos de Toro, el Pujol i Mulata. Dins el terme hi ha el despoblat de Mulata i el llogaret del Pujol.
