Els seus creadors foren els binis, amb influències del poble ioruba. Assolí una avançada civilització de caràcter urbà sota l’autoritat d’un rei sagrat, l' oba . Aquest regne fou descobert el 1485 pels portuguesos, i els quatre segles següents reeixí a conservar la independència, tot i tenir relacions constants amb els europeus, que hi anaven a cercar esclaus i a proveir-se de vori, pebre i oli de palma. Durant l’època d’apogeu de la ciutat estat (ss XIII-XVII), sorgí el cèlebre art de Benín. Arruïnat al s XVIII per les guerres constants, provocades amb vista a capturar els esclaus que els marxants de Liverpool hi compraven, l’imperi de Benín esdevingué aviat un protectorat britànic: el 1897 la ciutat fou ocupada pels anglesos, i el 1914 fou incorporada a la colònia de Nigèria. El 1967, durant la guerra de Biafra, la província fou devastada per la invasió de les tropes federals. A Benín es desenvolupà un tipus d’escultura molt important, que entronca amb el dels iorubes d’Ife; es tracta de caps, busts i figures humanes i d’animals fets de bronze pel procediment de la cera perduda. Els habitants de Benín afaiçonaren també plaques de bronze amb relleus que representaven escenes de la vida quotidiana, amb les quals revestien les parets de temples i palaus. Les millors escultures de Benín són les que pertanyen al període 1575-1648, d’un notable realisme i de fosa perfecta. També són excel·lents les talles de vori (defenses de l’elefant cobertes de figuretes diminutes) i els pectorals en forma de cap humà.