L’amistat amb el filòsof jueu Gershom Scholem determinà el seu apropament al sionisme, combinat amb tendències progressistes, influïdes pel marxisme. Escriví Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik (‘El concepte de la crítica d’art dins el Romanticisme alemany’, 1920), on desenvolupà el concepte de crítica, que considerà com a immanent a tota veritable obra d’art. Del 1923 al 1925 preparà la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt: Ursprung des deutschen Trauerspiels (‘Origen de la tragèdia alemanya’, 1928). El 1933 es veié obligat a escriure amb pseudònim, i després hagué d’emigrar a París. Allí conegué Brecht i col·laborà amb Adorno i Horkheimer a l’Institut für Sozialforschung. El 1936 publicà Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (‘L’obra d’art en l’era de la seva reproductivitat tècnica’). Se suïcidà a Portbou fugint dels nazis.
Walter Benjamin
© Fototeca.cat
Assagista i filòsof alemany, de família jueva.