Germà dels pintors Joan-Antoni i Josep Benlliure. Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia. Format bàsicament pel seu germà Josep, el 1871 anà a Madrid, i després estudià a Roma. Autor d’un gran nombre de monuments a València (Josep de Ribera, Patriarca Joan de Ribera, Marquès de Campo, etc), tingué també una participació important en el conjunt del monument a Alfons XII (Retiro, de Madrid). Rebé distincions oficials, i fou membre de l’Academia de San Fernando. La temàtica condicionà gairebé sempre les modalitats del seu estil. La seva facilitat i la seva seguretat li donaren un gran sentit espectacular i descriptiu. Segons la perspectiva de l’art contemporani, desaprofità una part considerable del seu talent per la recerca de l’èxit immediat i per la submissió als gusts dels grups dominants. Féu una síntesi eclèctica entre l’escultura barroquejant, la d’arrel impressionista, els elements més retòrics del Modernisme i una certa narrativa dinàmica, solvent dins l’efectisme premeditat i carregat de tocs naturalistes (per exemple, l’àmplia sèrie de temes taurins). Les obres menys preocupades pel gust de la clientela revelen uns dots realment sòlids i infreqüents.
Marià Benlliure i Gil Bust de Francisco de Goya
© Fototeca.cat
Escultor.