Es doctorà en lleis el 1735, i exercí d’advocat a València i a Madrid. Fou un dels primers professionals valencians que treballaren doctrinalment en l’estudi del dret de Castella, vigent al País Valencià des del 1714. Publicà, entre d’altres, algunes obres de deontologia i de pràctica forense (El abogado instruido, 1738; Manual de testar, 1739; Privilegios, gracias y prerrogativas de los abogados españoles, 1764) i una llarga sèrie de llibres referents a la legislació castellana, dels quals destaquen dues edicions comentades de les Partidas (1758-1767). Fundà el Col·legi d’Advocats de València (1759-1761) i en fou secretari (1762, 1763). Deixà inèdita una traducció castellana de les Trobes de mossèn Febrer, amb notes de caràcter erudit.