Estudià arquitectura, matemàtiques i també art a l’Academia de San Fernando i a la Escuela de Artes Gráficas de Madrid, on fou deixeble d’Àngel Ferrant. El 1952 feu la primera exposició individual a Madrid i el 1954 participà en la Biennal de Venècia. Becat, anà a París i a Itàlia, on principalment visqué i treballà del 1967 al 2004. El 1957 abandonà la pintura i el dibuix i començà les obres que li donaren més reconeixement, les escultures a base d’elements formals metàl·lics desmuntables produïts de forma seriada. La temàtica és bàsicament antropomòrfica i tractada amb un cert humor cruel i superrealista. Adaptà aquest concepte a formats molt diversos, des d’ornaments fins a escultures per a espais públics. Més endavant combinà aquest estil en formes sinuoses de cabdells laberíntics.