Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües; fou rector de Bétera i de Massamagrell i canonge de València. Amic de Gregori Maians i de Josep Climent, formà part del grup il·lustrat i regalista valencià. Fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes (1767). Amb Pérez i Baier i a través del secretari de justícia Manuel de Roda, reformà els col·legis majors universitaris (1770). Malgrat la fama de tolerant, no pogué evitar la condemna contra Pablo de Olavide (1778), però li facilità la fugida (1780). Fou un orador remarcable.