Essent ardiaca de Lleida fou presentat per a la seu tarragonina per Carles III, l’arxiduc d’Àustria, i nomenat per Climent XI, però no pogué assumir el càrrec fins el 1713; bandejat per Felip V, passà a Vilanova i la Geltrú, a Mallorca i, finalment, a Gènova. Climent XI li mantingué el títol malgrat l’oposició del rei.